El que avui dia és el Centre Comercial Glòries, va ser fins l'any 1991 la fàbrica Hispano Olivetti, que feia màquines d'escriure.
“La Hispano Olivetti començava allà on estan les finestres, de les finestres cap aquí ja és nou això. I arribava fins al carrer de la Llacuna, allà al final on està aquell edifici negre, que allà va fer el Peireti l’escola bressol per als nens. Allà al final estava roto finis, que eren uns dipòsits que donaven moltes voltes amb peces a dins per polir-les. Després entrant per aquest vidriera al fons estava la foneria.”
El Martí hi va entrar als 18 anys i hi va treballar fins que es va jubilar, als 63. Al llarg d'aquest temps va anar ascendint. De peó al taller va passar a encarregat i, finalment ,a l'oficina de disseny.
"Yo empecé a estudiar en casa para delineante, que es lo mío. Me saqué el título y entonces fuí a ver al jefe de personal y le comenté que tenía el título, y me dijo ‘ya lo miraremos’, y tardaron mucho. Pero resulta que sacaron un modelo de máquina nueva y entonces el jefe de personal me llamó y me dijo ‘si le interesa aquí hay un puesto para hacer los diseños de las piezas’. Y entonces entré en la oficina técnica."
Tot i que el Martí es va jubilar l’any 1988, com a veí del Clot va viure el tancament i l’enderrocament de la fàbrica en què havia treballat tota la vida.
“La Olivetti daba a la Gran Via y a la Diagonal, y empezaron a tirar el muro de la Diagonal. Y no podían tirarlo porque estaba muy duro y muy fuerte, desistieron, y la fachada de la Gran Via la arreglaron y la dejaron como estaba.”
Des de fa dos anys el Martí forma part del Taller d’Història del Clot - Camp de l’Arpa. Aquests dies han presentat un llibre anomenat ‘L’Abans. El Clot - Camp de l’Arpa’ en què el Marti ha col•laborat en el capítol dedicat a la indústria, explicant la història de la Hispano Olivetti.
