Ens trobem a les torretes del Besòs. Van començar a construir-se a finals del 59, al 61 es van acabar i a finals del 61 ja van començar a venir a viure persones. Havien de viure militars, guàrdies civils, funcionaris de l’estat. Es van fer amb aquest sentit.
Com que de militars no hi van haver suficients per omplir-les totes, llavors es van concedir a persones com nosaltres, que per ser expropiats ens van donar una caseta. Vam escollir una caseta d’aquestes i ens la van donar.
Aquestes casetes es van construir abans que el barri. Eren tot camps això, eren camps que es coneixien pel nom de Can Barrina.
Tenen tres plantes, el menjador, cuina i lavabo a baix i a dalt tenen 3 habitacions. No hi ha res més. Eren unes casetes que mesuraven 52 metres quadrats.
Pel que entrava aquí era un palau. Jo mateix quan vaig entrar aquí amb la senyora em vaig asseure a l’esglaó de l’escala a dins i vaig dir: “mare de déu, aquí ens perdrem mama!” Ho veia tan gran. És que era una meravella. Per mi era una meravella i per la gent que venia aquí també.
