El carrer de Guipúscoa es va inaugurar l’any 1958. Era el camí que comunicava el centre de la ciutat amb els polígons de l’extraradi i alhora una via ràpida de sortida de la ciutat. Era un carrer absolutament inhumà. Les dues calçades centrals molt diferenciades de la resta amb un alçat, eren via ràpida. I les dues laterals eren per comunicació interior o per autobusos, això volia dir que teníem una autopista aquí al barri.
A finals dels anys 80, es va enderrocar el pont de Biscaia, que el comunicava amb la Meridiana. Va ser una de les primeres grans transformacions del carrer. Es va construir a l’any 64 i fins a l’any 80 i escaig,no es va obrir el carrer recte fins al carrer d’Aragó, després d’haver cobert les vies del tren a la Meridiana. O sigui és un carrer que durant 30 anys va estar desconfigurat com a carrer i només orientat a creuar Barcelona d’una manera ràpida. L’arribada de la línia dos del metro als anys 90 va ser aprofitada pels veïns per reivindicar una profunda transformació d’aquest carrer. Va ser una gran lluita veïnal que va durar molts anys. Els veïns van aconseguir convertir això en un passeig, i realment ha estat un abans i un després. S’ha convertit d’una barrera en un passeig integrador. L’any 1997 es va inaugurar la rambla de Guipúscoa i, d’aleshores ençà, s’ha convertit en l’eix vertebrador de la vida veïnal i comercial del barri.
