Can Girona comença a finals del s. XIX amb el nom de Sociedad de Materiales para Ferrocarriles. I ho fa a partir d’una foneria que ja existia. Els propietaris són els germans Ignasi i Casimir Girona que compren la Ferreria Barcelonesa per fer, bàsicament, material per a ferrocarrils.
“En aquell moment el tren és la gran innovació i l’empresa es dedica a la construcció de rails per als trens, més tard farien també vagons de tren i de metro.”
L’empresa dels Girona comença amb 50 treballadors, però tan sols set anys després ja en tenia 500. El 1887 ja havien construït mil trens i deu ponts per a tot Espanya.
“I això continuarà creixent, i fins a la segona exposició universal, que serà l’any 1929, que és quan construiran, entre altres coses, les primeres escales mecàniques que es construiran a Can Jorba. En aquells moment tenia quasi bé tres mil treballadors.”
La fabrica ocupava 18 hectàrees, de les quals sis estaven edificades. La resta, eren terrenys per on circulaven els trens de la pròpia empresa i on s’emmagatzemaven materials. L’any 1947 es fusiona amb una empresa valenciana i a partir d’aquell moment rebrà el nom de Macosa.
“En aquell moment és quan la familia Girona perd el control de l’empresa i seguirà amb aquesta fusió fins pràcticament després dels Jocs Olímpics, fins a l’any 1993 que tancarà definitivament les portes.”
Als terrenys que ocupava Macosa es va construir un dels nous barris de la ciutat, Diagonal Mar i el Front Marítim. De l’antiga fàbrica només es conserva una xemeneia.
“Una xemeneia molt singular, per que és de formigó, l’única de Barcelona que ho és, és la més alta amb 65 metres, i fins i tot els extreballadors de Macosa s’han oblidat una mica d’ella.”
