Can Saladrigas va ser un dels conjunts industrials tèxtils més importants del Poblenou. Data de mitjan segle XIX, tot i que l’edifici tal com ara el coneixem es va construir el 1884.
“Inicialment està situada al carrer de Sant Pere, el que és avui Marià Aguiló, i s’incendia. Quan demanen el permís per tornar-la a construir no els donen perquè han d’obrir el carrer de Pujades, i es construeix amb façana al carrer del Joncar.”
Els primers anys la fàbrica es va dedicar al blanqueig i estampat de teixits, i els seus treballadors eren majoritàriament dones i nens.
“Ens hem de traslladar a finals del XIX principis del XX, una època en la que el treball dels nens era habitual. Estem parlant de nens de 12 a 14 anys que es movien amb facilitat entre les màquines. A més era una font més d’ingressos a les famílies.”
L’any 1913 Can Saladrigas va fer un canvi radical, tot i continuar dedicant-se al tèxtil.
“Veuen que li trauran més rendiment llogant els espais i subministrant la força motriu, el que és el vapor. I acabarà convertint el que havia estat la gran fàbrica en diferents tallers.”
Amb els anys l’activitat tèxtil va anar desapareixent i els espais van ser ocupats per altres activitats. Als 90 un pla urbanístic va afectar el complex fabril i va estar a punt de desaparèixer.
“A partir del 98 l’Arxiu Històric va iniciar una campanya per sensibilitzar el barri que fins aquell moment no ens havíem donat compte de que els nostres monuments eren les fàbriques.”
La mobilització veïnal va aconseguir salvar dues naus de la fàbrica, que actualment acullen un casal d’avis, una biblioteca i un centre d’imatgeria festiva.
