“Aquest edifici es construeix per a ser un gran dipòsit d’aigua, per regar el parc i per què la font monumental tingués aigua. És un edifici que es crea per mantenir l’aigua a dalt, un dipòsit d’aigua amb l’aigua a sobre, però l’interior era un interior inútil, un interior sense funcionalitat prevista.” L’interior de l’edifici està format per cent columnes que havien d'aguantar les més de 10.000 tones d’aigua del dipòsit que hi havia a sobre.“És un edifici de maó, i que havia de suportar molt pes per tant és un edifici molt sòlid, molt potent, des d’aquest punt de vista arquitectònic.” L’any 1886 l’Ajuntament de Barcelona va decidir donar utilitat a l’edifici i convertir-lo en un asil municipal, que va estar en funcionament fins a l’any 1977.
Una institució de beneficència del s. XIX, on s’acollia la gent sense sostre, persones amb trastorns mentals, amb demències, és a dir, tota mena de persones en aquesta situació en un edifici una mica dur des d’aquest punt de vista per acollir aquesta funció.”Posteriorment va tenir diversos usos fins que l’any 1992 la Universitat Pompeu Fabra l’adquireix per convertir-lo en la biblioteca.“S’hi fan altres actuacions arquitectòniques com la de construir un entresòl per guanyar superfície útil, obrir els sostre per fer-hi un gran lluernari que permeti entrar llum natural a la sala.”L’any 1999 va començar a funcionar com a biblioteca general de la Universitat, actualment estan rehabilitades tres quartes parts de l’edifici.
