A finals del segle XIX l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs. El 1877, es publica una memòria sobre un projecte d’aigües per elevació per ser explotat a Barcelona i la seva rodalia. El projecte  va estar dirigit pel principal inversor, Francisco Javier Camps Puigmartí, i l'encarregat de la construcció a ser l’arquitecte Pere Falqués.

La farinera de Sant Jaume, coneguda popularment com la farinera del Clot, la va fundar l'any 1892  l’Andreu Gallarda i va estar en funcionament fins a l'any 1991, sempre dedicada a la fabricació de farina i altres derivats.L’any 1995, dins el projecte de reforma de la plaça de les Glòries, l'Ajuntament expropia la farinera i, gràcies a les reivindicacions veïnals, es converteix en el Centre Cultural La Farinera del Clot.

El carrer de Guipúscoa es va dissenyar a l’any 1854 i formava part de la trama Cerdà, tot i que no es va construir fins a un segle després. Durant anys una via ràpida de sortida de la ciutat en direcció a França, per això els veïns van demanar una transformació que humanitzés el carrer, una fita que es va aconseguir l’any 1997, quan es va convertir en rambla.

L’espai que avui ocupa el Poblenou va ser durant molts segles una zona humida i pantanosa que els pagesos de Sant Martí de Provençals van ocupar progressivament i  on hi  aixecaren masies. Cal Gran va ser una d’aquestes, i la darrera que va quedar dempeus al Poblenou.