
A finals del segle XIX l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs. El 1877, es publica una memòria sobre un projecte d’aigües per elevació per ser explotat a Barcelona i la seva rodalia. El projecte va estar dirigit pel principal inversor, Francisco Javier Camps Puigmartí, i l'encarregat de la construcció a ser l’arquitecte Pere Falqués.