Sóc la Maria Mercè Vila, ens trobem al Foment Martinenc que és on desenvolupem un taller de música.
Fa molts anys que dono classes, el que passa que les donava a particulars. Llavors anava a casa seva o venien a casa. Però, llavors, un bon dia el meu germà em va dir: “Perquè no fem corals pels nois i noies com jo i que puguin cantar”. Això em va animar i ho hem portat a terme.
El meu germà, síndrome de down, ara ja té 60 anys, però quan en tenia 18 i jo estava estudiant la carrera, els pares el van educar molt bé però la parla era una mica difícil i llavors vaig pensar que li podia ensenyar cant. Llavors li vaig ensenyar durant tres mesos, mitja hora cada dia, el Vent de Raimon. A partir d’aquí va cantar Llach, va tenir bastants autors. Va començar a parlar i ara parla bé.
El grup es diu Musidansi i el grup Musidansi es compon del Cor de Cambra Alegria i els Pianos Alegres. Són 8 nois, nois i noies, el grup és mixt, i hi ha persones amb síndrome de down i d’altres que no ho són.
És una part d’emocions i d’afectivitat que això s’ajunta i no hi ha cap problema. Un dia una professora em diu: “Però què fan?”. Arriben, seuen, es treuen la jaqueta, escolten i canten. I diu: “Això és una meravella!.
