Barcelona ja no és la ciutat fabril que va ser entre els segles XVIII i XX quan proliferaren obradors, tallers, naus i fàbriques. El llibre de la historiadora Mercè Tatjer, Barcelona Ciutat de fàbriques, recupera part d’aquesta memòria industrial i la dels seus protagonistes.

Es té constància de l’existència d’un nucli de barraques al Districte X, a la Ronda de Sant Martí de Provençals, aproximadament des de l’any 1945. No va ser fins a l’any 1947 que se’l va començar a conèixer com La Perona, arran d’un viatge a Barcelona de  l’esposa del president de l’Argentina,M. Eva Duarte de Perón, que va visitar el barri de barraques de la Ronda Sant Martí.

L’Escola Casas és un referent al barri del Clot. S’aixeca en uns terrenys que havien estat propietat de l’Ordre dels Cavallers de Sant Joan de Malta i que la família Casas va cedir a l’Ajuntament de Barcelona a principis del segle XX per fer-hi una escola. La Camila Casas va posar com a condició  que fos una escola diürna per a noies de 6 a 14 anys i que s’apliqués el principi pedagògic d’utilització de la llengua Catalana.

La Societat Recreativa i Cultural de l’Aliança la van fundar l’any 1869 una cinquantena d’amics del barri que volien organitzar activitats culturals. La primera seu la van tenir a la rotonda de la Rambla amb el carrer del Dr. Trueta. L’entitat es va escindir a principis del segle XX i va donar pas a la creació del Casino l’Aliança del Poblenou amb seu a la Rambla.

Can Felipa és el nom popular d'una antiga fàbrica del Poblenou. Les primeres referències es remunten el 1856, quan Felipe Ferrando va obrir una petita fàbrica tèxtil dedicada al blanqueig del cotó a la cantonada dels carrers de Marià Aguiló i Peralada. La família Vilà la  va comprar el 1877, la va engrandir i la va mantenir fins al seu tancament .

La història del Foment Martinenc va molt lligada  a la del Camp de l’Arpa on sempre hi ha tingut la seu. Es va constituir a finals del Segle XIX per fomentar l’activitat pedagògica amb un esperit d’avenç ideològic, i la tasca que va desenvolupar s’emmarcava en la millor tradició de l’escola catalana.

El barri de la Plata no surt  al mapa oficial dels 73 barris de Barcelona, però sí al cor de molts dels seus habitants. Es tracta d’un petit nucli urbà que va néixer, a finals del segle XIX, entre camps de cultiu a tocar del Cementiri de l’Est, quan encara no existia el Poblenou.

La cotxera de Lutxana, situada al barri del Poblenou, serà recordada per haver estat una de les més significatives de Transports de Barcelona.
La història d’aquesta instal•lació, pionera de moltes i significatives innovacions en el món dels autobusos, es remunta a l’any 1923, com a conseqüència delcreixement experimentat per la Compañía General de Autobuses(CGA). Amb el seu tancament, l’any 2007, es va cloure un capítol de la història del transport de Barcelona.