L’espectacle és una creació feta expressament pel Fòrum i versa sobre la cultura de l’aigua i la conservació dels recursos naturals. A partir de les mitologies europea, africana i llatinoamericana, i a través del llenguatge teatral de carrer, la proposta de Palo q’sea reflexiona sobre l’ús i l’abús que fa l’home del bé més preciat de la humanitat. Tot plegat s’explica com si fos un conte per a nens, on els personatges són ninots amb màscares de colors i personificacions dels elements. El conte narra el conflicte que es crea quan els homes comencen a suministrar malament l’aigua, provocant l’assecament de la terra. Tot i això, la història té un final feliç, i és que finalment s’aconsegueix que l’aigua torni a amarar la terra. Això sí, gràcies a la intervenció dels ritus dels pobles indígenes colombians que tornen a sacralitzar l’aigua.
