El president Francesc Macià posava l’any 1930 la primera pedra de l’Escola Casas. Començava així la transformació d’una antiga torre de guaita dels Cavallers de Malta, donada per Camila Casas a l’Ajuntament de Barcelona, per proporcionar educació a nenes de sis a 14 anys, filles dels obrers del Clot.
“És una escola de formació domèstica, és a dir que s’ensenyaven aprenentatges bàsics i culturals. Aquí es feia dansa, es feia teatre s’ensenyava a brodar, a cosir, a planxar, però al mateix temps a llegir etc. És a dir, l’educació al servei del poble i el poble com a evolució de la societat.”
Després de la Guerra Civil, tot i que no hi va haver repressió directa cap als mestres municipals, les escoles catalanistes van haver de renunciar a la llengua. Malgrat això el projecte educatiu de l’Escola Casas no va canviar gaire.
“Feien sortides didàctiques, vida cultural, tenien hort, compartien el pati, feien sortides externes, a la fira de Sant Ponç, la de Santa Llúcia. Hi havia tota una moguda transversal dintre del món cultural.”
Al llarg dels anys l’escola s’ha ampliat i remodelat en un parell d’ocasions. Tot i això, l’edifici encara manté molts dels elements originals de l’antiga masia
“Per exemple tenim una cuina gòtica, o en el nostre menjador que és un antic pati, tenim una mena de claustre a dos nivells, amb escuts i elements de l’època del Comendador Nicolau Cotoner. Tenim un pati que li diem el pati de les morers que és embrionari del primer edifici.”
I també conserven un arrelament profund amb al barri del Clot.
“A l’escola tenim quatre generacions, besàvies, àvies, mares i fills d’aquestes mares que han sigut alumnes de l’escola Casas. Això és l’Escola del Clot.”
