Oliva Artés va ser una de les metal·lúrgiques més importants de Barcelona. Va tancar a finals dels 90 i el 2003 la va comprar l’Ajuntament. L’any 2015 va reobrir com a museu, especialitzat a recuperar el llegat industrial de Barcelona. I aquest llegat és el que Mercè Tatjer recull en el llibre ‘Barcelona, ciutat de fàbriques’
“És una ciutat industrial que comença a finals del segle XVIII, s’expandeix al s. XIX i continua amb força fins a mitjan segle XX. La meva intenció era que no es perdés aquesta memòria especialment en aquells barris en què havia estat més intensa.”
El llibre però no és un catàleg de fàbriques. La Mercè recupera aquesta memòria a través dels seus protagonistes, emprenedors, enginyers, tècnics o obrers, i dels productes que fabricaven.
“La intenció va ser que no fos un llibre tècnic, sobre les fàbriques o quina producció tenien, si no arribar a un públic molt ampli a partir d’uns productes que es produïen aquí però que eren de consum molt generalitzat, per exemple la llet, els iogurts, els paraigües, els llibres. Vaig intentar arribar a allò a què no s’arriba mai, a qui se li va ocórrer, quina persona va ser capaç de muntar una fàbrica, tenia diners? Era artesà? Com va funcionar?”
La història dels darrers segles de Barcelona va íntimament lligada a la de la seva activitat industrial, i no s’expliquen l’una sense l’altra.
“Si no hagués estat una ciutat de fàbriques potser no seríem la Barcelona actual, una ciutat més provinciana. La indústria ens va donar un relleu i ens va posar al món, en el segle XIX i en el Segle XVIII.”
