Em dic Antonio Cañís Fernández i visc aquí al carrer dels Enamorats i tothom em coneix perquè faig moltes coses amb escuradents. És una cosa que és molt maca.
Per mi és un hobby molt maco. Més que paciència, és molta imaginació. Quant de temps, això és molt entretingut, les coses com siguin. A partir d’aquí dic: què necessito? Llavors, compro, per exemple, el que són els escuradents plans, els escuradents rodons i després el que són els “pinxos”. Per què, clar, si he de fer un vaixell el pal de la vela ha de ser de “pinxos morunos”. A partir d’aquí, vinc a casa i és quan ja començo a fer una peça perquè ja tinc en projecte el que vaig a fer. A vegades, un vaixell el faig jo al meu aire.
Maquetes, com per exemple, el Titànic, el Pont de Londres i, després, també vaig començar per fer la Torre Eiffel. El camp del Barça vaig trigar un mes. Vaig comprar dos postals, llavors amb les dues postals vaig fer el camp del Barça.
Jo, per exemple, el dissabte agafo el Titànic o el Camp del Barça i agafo el metro i me’n vaig a Passeig de Gràcia o a Portaferrissa. Tu saps el que és ka quantitat de gent que ens fan fotos, em pregunten, més satisfacció que aquesta...”
