El Josep Tobias és el soci número 22 del Club Esportiu Júpiter. Té el carnet de l’entitat des que el seu pare el va afiliar quan no havia ni complert un any. Ell és la tercera generació de jupiteristes de la família.

Els veïns i les veïnes del barri de Sant Martí de Provençals van voler retre un homenatge a Manuel Martínez, president de l'AV de Sant Martí de Provençals, amb una placa commemorativa que es va descobrir l'11 de novembre passat a la plaça dels Porxos.

L’obra pictòrica de la Neus Martín Royo va estretament vinculada al Poblenou. És nascuda al barri i durant els 20 anys que fa que es dedica professionalment a la pintura, el paisatge més repetit als seus quadres són alguns dels racons del Poblenou.

La Clara Oliva es va endinsar en el món del gravat gairebé per casualitat fa 25 anys, quan estudiava belles arts i es va matricular en una assignatura optativa sobre aquesta tècnica. Aleshores va descobrir la seva gran passió artística i també la que s’acabaria convertint en la seva professió. Deu anys després d’acabar aquella assignatura va decidir que volia disposar del seu propi estudi, un espai on desenvolupar la seva obra i que també li permetés entrar en contacte amb altres artistes. Va obrir, l’Artcontraprova, en un antic local comercial que el seu pare tenia al barri del Camp de l’Arpa. Actualment, a l’espai hi treballen 20 artistes que fa uns anys van decidir crear el col·lectiu Entinta, per donar a conèixer la seva obra gràfic a través d’exposicions.

L’escultor Josep Maria Subirachs, que va morir dimarts va néixer el març de 1927 al barri del Poblenou. 

L’Antonia es va apuntar a classes de sevillanes perquè quan anava a la Feria de Abril envejava a la gent que en sabia ballar. Tres anys després d’això, gràcies a la seva passió i dedicació, ella va començar a fer de professora de ball flamenc al Casal de Barri del Besòs. D’això ja en fa 13 anys, i per les seves classes han passat més de 200 alumnes.

Les flors són la fascinació de la Julie Devoyer des que tenia 15 anys. Amb aquesta edat va començar a treballar un estiu a la floristeria del seu poble de França. Amb el pas del temps la vida i els estudis la van portar per altres camins, però sempre tenia les flors al cap. Així va ser fins que fa més d’un any va decidir convertir aquesta afició en la seva professió. Es va apuntar a un curs de l’Escola d’Art Floral de Catalunya que li va donar els coneixements i l’impuls necessari per crear el seu propi taller de florista.

L’Albert Gelambí és la tercera generació d’una família de mecanògrafs del Camp de l’Arpa del Clot. A la seva botiga del carrer de la Independència, 305, encara repara màquines d’escriure, una feina que fa des dels 14 anys, però ara ho combina amb la venda i reparació d’equips informàtics. La irrupció dels ordinadors al dia a dia de les persones ha convertit a les màquines d’escriure en peces de col·leccionisme. La botiga encara conserva el nom que el seu avi li va posar l’any 1923 per evitar la censura franquista, Casa Mecanògrafa.