Fa vint-i-cinc anys que l’Amadou Bocar Sam passeja pels carrers del Besòs. Hi va arribar provinent del Senegal per millorar els estudis. Abans, però, va haver d’aconseguir els papers i passar per la venda ambulant. És el punt en què es troben molts joves africans que viuen en aquest barri on l’habitatge és més econòmic.
Amadou Bocar Sam, Medalla d’Or al Mèrit Cívic
“És veritat que no ens valoren per fer aquestes activitats, buscant a la brossa, xatarra, la venta ambulant, però això no els hi importa. L’important és, quan jo arribo a casa, puc portar alguna cosa?”
Ara intenta integrant-los com a tècnic d’acció comunitària. Considera que són un capital que les societat d’acollida no hauria de desaprofitar.
“Hi ha molta gent que venen amb llicenciatura però per les circumstàncies acaben fent una feina que no és que sigui degradant però que no els corresponen, almenys no és que aspiren quan venen.”
El seu objectiu és revertir la situació des de la Coordinadora d’Associacions de Senegalesos de Catalunya i la Fundació Cepaim, per a la cohesió social, on treballa. Va començar l’any 2006 als assentaments que es van generar al districte de Sant Martí.
“L’acció que teníem als assentaments ha de continuar ara en una acció comunitària, d’acompanyar aquests processos. Sumar-nos al que hi havia, aportar el que nosaltres coneixem com un valor afegit a aquest treball.”
Adverteix, però, que els assentaments ara són menys visibles però que encara n’hi ha. També que encara queda molt per fer alhora d’integrar els immigrants i que les administracions juguen un paper molt important.
“Si el discurs institucional és molt proper, molt acollidor, la gent també ho entén.”
Informen: Àlex Jassé / Javier Arilla
